«A mida» és una d'aquestes expressions que es diuen molt i s'entenen poc. Per a uns sona a projecte car de dos anys. Per a d'altres, a un Excel amb macros que només entén qui el va fer. Entre aquests dos extrems hi ha gairebé tot el que és interessant.
Una solució a mida, ben entesa, no consisteix a reinventar el teu programari. Consisteix a construir una peça petita que encaixi en el buit exacte on la feina del teu negoci s'encalla: entre el correu i el programa de gestió, entre el WhatsApp i l'ERP, entre la dada que ja tens i la decisió que ningú no pren a partir d'ella.
Els sis exemples que segueixen són escenaris possibles, no casos de clients. No inclouen xifres d'estalvi, perquè qualsevol xifra que no surti de mesurar com funciona el teu negoci seria inventada. El que sí que inclouen és detall: on es produeix exactament la fricció, quines normes la condicionen i com seria la solució pas a pas. Les referències normatives, verificades a 29 de setembre de 2026, són al final amb el seu enllaç.
1. Gestoria: el tancament del tercer trimestre
La fricció. Les declaracions del tercer trimestre (models 303, 130, 111 i 115) es presenten de l'1 al 20 d'octubre de 2026 i, si el client vol domiciliar el pagament, el termini acaba el 15. Però la feina de debò comença abans: reunir les factures de juliol, agost i setembre de cada client. Arriben per correu, per WhatsApp, en fotos tortes o en un únic PDF amb dotze documents a dins.
I no n'hi ha prou de tenir-les. Per deduir l'IVA suportat cal una factura completa amb les dades que exigeix l'article 6 del Reglament de facturació: NIF de l'emissor, data, base imposable, tipus aplicat i quota desglossada, entre d'altres. Un tiquet (factura simplificada) només serveix per deduir si inclou el NIF i el domicili del destinatari i la quota per separat. És revisant tot això document per document, l'última setmana, quan se'n va el temps i arriben les trucades de «em falta la factura del gasoli».
La solució, pas a pas.
- Una sola entrada. Un correu i un número de WhatsApp per a tota la documentació. El sistema identifica el client pel remitent i, si no pot, li ho pregunta.
- Lectura. Separa els PDF que contenen diversos documents i extreu de cadascun l'emissor, el NIF, la data, la base, el tipus i la quota. Classifica si és una factura emesa o rebuda i a quin trimestre correspon.
- Comprovacions automàtiques. Valida el format del NIF, confirma que la data cau dins del trimestre, detecta duplicats (mateix emissor, mateix número, mateix import) i marca els documents que probablement no permeten deduir, com ara un tiquet sense les dades del destinatari.
- Tauler per client. Complet, incomplet o amb incidències, i en cada cas la llista concreta del que hi falta.
- Recordatoris amb calendari. A partir de l'1 d'octubre, missatges específics a cada client («ens falten les factures de proveïdors d'agost»). Si a pocs dies del 15 encara hi falta alguna cosa, avís al tècnic responsable perquè truqui.
- Exportació revisada. Les dades validades s'exporten en el format d'importació que admeti el programa comptable de la gestoria.
El que no fa. No presenta models ni decideix en els casos dubtosos (despeses mixtes, afectació a l'activitat). Aquest criteri és del tècnic. I un matís honest: quan la factura electrònica estructurada entre empreses sigui obligatòria, part d'aquesta lectura serà més senzilla. Mentrestant, i per a tot el que continuï arribant en foto, el problema existeix avui.
2. Despatx d'advocats: la primera consulta i el conflicte d'interessos
La fricció. L'Estatut general de l'advocacia espanyola (article 51) obliga a no defensar interessos en conflicte amb els d'altres clients o amb els propis. Comprovar-ho exigeix creuar els noms de totes les parts, inclosa la contrària, amb la base de clients i assumptes del despatx abans d'acceptar l'encàrrec.
A la pràctica, la informació arriba a trossos. El nom de l'empresa contrària apareix a la pàgina tres d'un contracte adjunt, no pas al correu. Les dates que activen terminis són enmig del relat: en un acomiadament, per exemple, l'acció per impugnar-lo caduca als 20 dies hàbils. I en determinades operacions (immobiliàries, societàries, de gestió de fons), el despatx és, a més, subjecte obligat de la Llei 10/2010, de prevenció del blanqueig de capitals, que exigeix una identificació formal del client.
La solució, pas a pas.
- Formulari d'entrada per àrea (laboral, família, mercantil), amb les preguntes que l'advocat sempre acaba fent: parts, dates clau, quantia, documents disponibles.
- Extracció de persones i entitats esmentades al formulari i als adjunts: part contrària, empreses, administradors.
- Encreuament amb la base del despatx, inclosos els assumptes tancats, amb coincidències aproximades (variants d'un nom, mateix NIF amb una altra raó social).
- Detecció de dates que poden activar terminis, marcades com a «per verificar», mai com a termini calculat.
- Fitxa prèvia d'una pàgina: resum dels fets, possibles coincidències, documents aportats i documents que hi falten. El que hi falta es demana al client abans de la reunió.
El que no fa. No valora l'assumpte ni decideix si hi ha conflicte. Assenyala coincidències perquè l'advocat les revisi. I, pel secret professional, l'elecció de proveïdors i el lloc on es processen les dades formen part del disseny des del primer dia.
3. Immobiliària: els contactes que arriben dels portals
La fricció. Els contactes entren des de diversos portals, cadascun amb el seu format, en una safata compartida. Sovint només porten un telèfon i un missatge estàndard. El que busca aquella persona (zona, preu, habitacions) queda al cap de l'agent o en una nota solta. I quan, tres mesos després, entra un immoble que li encaixava, ningú no torna a mirar aquell contacte.
A això s'hi afegeix una obligació que no sempre es té present: les agències que fan d'intermediàries en compravendes (i en lloguers a partir de 10.000 euros al mes o 120.000 l'any) són subjectes obligats de la Llei 10/2010, de prevenció del blanqueig de capitals, amb deures d'identificació i de diligència deguda quan l'operació avança.
La solució, pas a pas.
- Lector de correus dels portals. Extreu el nom, el contacte, l'immoble consultat i el missatge, sigui quin sigui el portal d'origen.
- Perfil de cerca editable. Dedueix criteris a partir de l'immoble consultat i del missatge, i l'agent immobiliari els corregeix amb un clic.
- Primera resposta preparada perquè l'agent immobiliari la revisi i l'enviï. Si es decideix que un assistent respongui sol (per exemple, de nit), des del 2 d'agost de 2026 el Reglament europeu d'IA obliga que la persona sàpiga que parla amb una IA.
- Encreuament invers. En donar d'alta un immoble nou, el sistema llista els contactes antics compatibles i l'última vegada que es va parlar amb cadascun.
- Llista de comprovació documental d'identificació i de titular real quan una operació passa a la fase d'oferta.
El que no fa. No negocia ni valora immobles. La relació amb el comprador continua sent de l'agent immobiliari; el sistema només evita que un contacte es perdi a la safata.
4. Clínica: la llista de trucades del dia
La fricció. Els programes de gestió clínica desen molta informació útil. Un llistat de pressupostos típic permet filtrar per estat (proposat, acceptat, rebutjat), motiu de rebuig, responsable, estat del finançament i accions de seguiment. A això s'hi sumen les revisions periòdiques pendents. La dada hi és. El que falta és convertir-la cada matí en una llista curta que digui a qui cal trucar i per què.
Aquí la norma pesa, i convé dissenyar comptant-hi. Les dades de salut són una categoria especial en el RGPD (article 9), de manera que el sistema ha d'accedir només al que és imprescindible. I no totes les trucades són iguals: recordar una revisió o donar cita per a un tractament que el pacient ja ha acceptat és seguiment assistencial. Oferir finançament o una promoció és comunicació comercial, i des de juny de 2023 la Llei general de telecomunicacions (article 66.1.b) exigeix per a aquestes trucades el consentiment previ o una altra base legal vàlida, d'acord amb els criteris de la Circular 1/2023 de l'AEPD.
La solució, pas a pas.
- Lectura mínima. Cada dia es llegeixen només els camps necessaris (estat del pressupost, dates, motiu de rebuig, última visita, revisió pendent, consentiment comercial) a partir dels llistats que ja genera el programari. La història clínica no es toca.
- Classificació en tres grups. Pressupostos acceptats sense cita; revisions vençudes; pressupostos rebutjats per motiu econòmic. Aquest tercer grup només entra a la llista si consta el consentiment per a comunicacions comercials.
- Llista prioritzada amb un guió breu per a cada tipus de trucada.
- Registre del resultat. El que s'ha parlat torna al programari com a acció de seguiment, perquè l'historial quedi on sempre ha estat.
El que no fa. No substitueix el programari clínic, no decideix tractaments i no truca pel seu compte. Si algun dia s'hi afegeix un agent de veu, s'haurà d'identificar com a IA. I el proveïdor que tracti les dades signa un contracte d'encarregat del tractament (article 28 del RGPD).
5. Distribuïdor: comandes que arriben en l'idioma del client
La fricció. El client no demana «referència 40213, dotze caixes». Demana «el de sempre, però el doble del petit» per WhatsApp a les set del matí, deixa una nota de veu o reenvia la comanda de la setmana passada amb canvis. Algú tradueix tot això a codis i quantitats a l'ERP, i en aquesta traducció apareixen els errors: calibres canviats, formats confosos, línies oblidades.
A més, la factura electrònica obligatòria entre empreses ja té desplegament reglamentari (Reial decret 238/2026). Serà exigible 12 mesos després de l'entrada en vigor de l'ordre ministerial que la desplega per a qui facturi més de 8 milions d'euros, i 24 mesos després per a la resta. El projecte d'ordre en fixava l'entrada en vigor l'1 d'octubre de 2026, però el calendari definitiu depèn de quan es publiqui. Com més neta entri la comanda, més neta sortirà la resta de la cadena: albarà, factura i comunicació d'estats.
La solució, pas a pas.
- Els canals de sempre. WhatsApp, correu i notes de veu, que es transcriuen automàticament.
- Interpretació amb context. El sistema fa servir el catàleg i l'historial d'aquell client: «el de sempre» és la seva comanda habitual i «el petit» és el format que aquell client acostuma a demanar.
- Esborrany de comanda a l'ERP (o en una pantalla intermèdia), amb cada línia marcada com a segura o dubtosa, i el motiu del dubte.
- Validació i confirmació. Una persona valida la comanda i el client rep un resum pel mateix canal pel qual l'ha feta.
El que no fa. No canvia preus ni condicions, i no confirma l'estoc si l'ERP no ofereix aquesta dada. El client continua demanant com sempre: ningú no l'obliga a fer servir un portal nou, que és justament on s'encallen molts projectes de digitalització B2B.
6. Instal·ladors i empreses de serveis: del part de treball a l'esborrany de factura
La fricció. El tècnic acaba la feina, omple un part a mà (o no l'omple) i dies després algú a l'oficina intenta desxifrar-lo. Materials que s'obliden, hores que no quadren. I hi ha terminis: segons el Reglament de facturació, a un particular la factura s'expedeix en el moment de l'operació, i a una empresa, abans del dia 16 del mes següent.
A partir del 2027, a més, el programa amb què es factura haurà de complir els requisits del reglament VeriFactu (Reial decret 1007/2023): l'1 de gener per a les societats i l'1 de juliol per als autònoms, segons el Reial decret llei 15/2025. Això condiciona el disseny: la peça a mida prepara, però qui expedeix la factura és el programa de facturació.
La solució, pas a pas.
- Nota de veu en acabar, des del mòbil, més una foto del material si cal: què s'ha fet, quant s'ha trigat, què s'ha fet servir.
- Transcripció i extracció del client, l'adreça, les tasques, les hores i els materials amb les quantitats.
- Encreuament amb el catàleg de materials i tarifes, marcant el que no reconeix.
- Part estructurat vinculat al client, amb l'opció que el client el signi mitjançant un enllaç.
- Esborrany d'albarà o de factura que es carrega al programa de facturació, on l'oficina el revisa i l'emet.
El que no fa. No emet factures fora del sistema de facturació ni substitueix el registre de jornada. Al tècnic no se li demana que aprengui una aplicació; se li demana que parli dos minuts.
El que tenen en comú els sis
- Cap no substitueix el programari que ja funciona. Tots es col·loquen al damunt o al costat, en el buit entre eines.
- Tots comencen per un procés concret. «Classificar els documents del trimestre» és un projecte. «Digitalitzar la gestoria» no ho és.
- Tots fan servir dades que ja existien. La dada gairebé mai no falta. Falta algú, o alguna cosa, que la treballi a temps.
- Tots es dissenyen amb la norma, no pas en contra. Terminis fiscals, deontologia, protecció de dades, reglament d'IA. Conèixer-los canvia el que es construeix.
- En tots hi ha una persona que valida en el punt crític. La IA prepara, classifica, proposa i avisa. Les decisions que importen continuen tenint amo.
- Cap no obliga el client final a canviar d'hàbits. Moltes eines funcionen bé sobre el paper i fracassen perquè demanen a clients, pacients o tècnics que canviïn la manera de fer les coses.
Quan no necessites res a mida
Seria poc honest parlar de solucions a mida sense dir quan no tenen sentit:
- Quan ja existeix una eina estàndard que resol l'essencial. Per gestionar cites hi ha programari específic amb recordatoris per WhatsApp i plans gratuïts per a volums petits. Construir-ne un de propi rarament compensa.
- Quan la mateixa Administració ofereix l'eina. La factura electrònica entre empreses comptarà amb una solució pública i gratuïta de l'Agència Tributària. Desenvolupar un emissor propi no tindria sentit; el que sí que en pot tenir és connectar bé el que ja tens amb aquesta solució.
- Quan el procés es fa poques vegades. Si una cosa passa tres cops al mes, automatitzar-la pot costar més que continuar fent-la a mà.
- Quan el procés no està definit. Si cada persona de l'equip el fa a la seva manera, automatitzar-lo només fa que el desordre vagi més de pressa. Primer s'ordena i després s'automatitza.
- Quan ningú no en tindrà cura. Canvien els formats, els proveïdors i les normes (només en els darrers dotze mesos s'han ajornat VeriFactu i part del Reglament d'IA, i la factura electrònica entre empreses encara està pendent de la seva ordre ministerial). Una solució que ningú no entén per dins acaba sent més una dependència que una millora.
Cinc preguntes per saber si el teu cas és un d'aquests
- Hi ha una tasca que es repeteix cada setmana i que consisteix, sobretot, a copiar, classificar o perseguir informació?
- Aquesta informació arriba per canals desordenats (correu, WhatsApp, trucades, paper)?
- El teu programari actual té les dades, però no et diu què n'has de fer?
- Hi ha errors o presses que es repeteixen sempre en el mateix punt, sovint a prop d'un termini?
- Sabries explicar aquest procés en cinc passos a algú que acaba d'entrar?
Si respons que sí a diverses de les quatre primeres i també a la cinquena, probablement hi ha una solució petita que t'espera. Si la cinquena és un no, el primer pas no és tecnològic: és ordenar el procés.
Preguntes freqüents
Què és una solució a mida amb IA per a una pime?
Una eina petita, dissenyada per a un procés concret del teu negoci, que es connecta amb el programari que ja fas servir i automatitza la part repetitiva (llegir, classificar, preparar, avisar), i deixa les decisions importants al teu equip.
He de canviar el meu programa de gestió o el meu ERP?
Normalment no. En la majoria dels casos es treballa sobre el sistema existent. Canviar el programari central és un altre tipus de projecte, més llarg i amb més risc, i només té sentit quan el mateix sistema és el problema.
Què diu el Reglament europeu d'IA sobre tot això?
Des del 2 d'agost de 2026 són aplicables les obligacions de transparència de l'article 50: si una persona conversa amb un sistema d'IA, ho ha de saber, llevat que sigui evident. Les obligacions dels sistemes d'alt risc de l'annex III s'han ajornat al 2 de desembre de 2027 mitjançant el Reglament (UE) 2026/1744, conegut com a Òmnibus Digital sobre IA. Cap dels sis exemples, tal com es descriuen aquí, no encaixa en els supòsits d'alt risc de l'annex III, però els que parlen directament amb clients sí que han de complir el deure de transparència.
És segur fer servir IA amb dades de clients o pacients?
Es pot fer de manera segura, però cal dissenyar-ho bé: accés només a les dades imprescindibles, proveïdors amb contracte d'encarregat del tractament i garanties d'acord amb el RGPD, i registre del que fa el sistema. Amb dades de salut l'exigència és més alta, i convé revisar-ho amb el teu delegat de protecció de dades o el teu assessor.
Quant triga i quant costa?
Depèn del procés, però un projecte delimitat se sol plantejar en setmanes, no en mesos. A Isenzo-IA, l'automatització d'un o dos processos costa a partir de 950 €, amb una implementació de 4 a 6 setmanes. Abans de construir res, el primer pas és una diagnosi per comprovar si el teu cas compensa.
Si en llegir algun d’aquests exemples has pensat «això em passa a mi», ja tens el millor punt de partida. No cal saber què s’ha de construir. N’hi ha prou de saber on s’encalla la feina.
Parlem del teu casAquest article és divulgatiu i no constitueix assessorament fiscal ni jurídic. Normativa verificada a 29 de setembre de 2026.
Fonts
Els documents enllaçats són en castellà, excepte els textos de la Unió Europea.
- Agència Tributària. Termini de presentació del model 303 i Calendari del contribuent 2026
- Reial decret 1619/2012, Reglament de facturació (arts. 4, 6, 7 i 11)
- Reial decret 1007/2023, Reglament VeriFactu i Reial decret llei 15/2025 (ajornament de VeriFactu)
- Reial decret 238/2026 (factura electrònica obligatòria entre empresaris) i nota de l'Agència Tributària
- Ministeri d'Hisenda. Projecte d'ordre ministerial de la solució pública de facturació electrònica
- Reial decret 135/2021, Estatut general de l'advocacia espanyola (art. 51)
- Reial decret legislatiu 2/2015, Estatut dels treballadors (art. 59.3)
- Llei 10/2010, de prevenció del blanqueig de capitals (art. 2.1) i Tresor Públic, Catàleg d'indicadors de risc per al sector immobiliari
- Llei 11/2022, general de telecomunicacions (art. 66.1.b) i Circular 1/2023 de l'AEPD sobre trucades comercials
- Reglament (UE) 2016/679, RGPD (arts. 9 i 28)
- Reglament (UE) 2024/1689, d'intel·ligència artificial (art. 50), modificat pel Reglament (UE) 2026/1744 (Òmnibus Digital sobre IA)
