El que frena les empreses de paper i boli amb la IA no són els diners

Hi ha moltes empreses a Espanya que funcionen amb una llibreta, un talonari d'albarans i una persona que se sap de memòria què va demanar cada client el mes passat. No és endarreriment ni descuit. És un sistema que ha funcionat durant anys i que ningú no ha tingut motius de pes per canviar.

Quan un negoci així es planteja la intel·ligència artificial, és fàcil pensar que el que el frena és el preu. Les dades oficials apunten cap a un altre lloc.

En una frase: segons l'enquesta de l'INE recollida per l'Observatori Nacional de Tecnologia i Societat (ONTSI) amb dades del 2025, el motiu principal pel qual les empreses espanyoles que es van plantejar fer servir la IA no ho van fer és la manca de coneixements (82,4 %). El cost apareix en cinquè lloc (47,4 %).

Què diuen les dades

Aquests són els motius que donen les empreses de 10 o més persones ocupades que en algun moment van considerar fer servir la IA i no ho van arribar a fer. Cada empresa en podia assenyalar diversos.

Font: ONTSI, Indicadores de uso de inteligencia artificial en España, edició 2026, a partir de l'Encuesta sobre el uso de TIC y del comercio electrónico en las empresas de l'INE (dades del 2025).

Dos matisos per llegir bé la taula.

El primer: és un grup petit. Entre les empreses de 10 o més persones ocupades que no fan servir la IA, només l'11,1 % s'ho ha plantejat alguna vegada. Abans de qualsevol fre de la llista n'hi ha un altre de més silenciós: la majoria ni tan sols s'ha arribat a fer la pregunta.

El segon: l'ordre es manté quan canvia la base. L'Eurostat, que calcula els motius sobre el total d'empreses espanyoles de 10 o més persones ocupades que no fan servir la IA, obté la mateixa classificació: manca d'experiència (9,1 %), protecció de dades (5,9 %), dubtes legals (5,7 %), qualitat de les dades (5,3 %) i, en darrer lloc, costos (5,2 %). Dues maneres diferents de mesurar arriben a la mateixa conclusió.

A més, l'ONTSI assenyala que la manca de coneixements és el primer fre en totes les mides d'empresa, microempreses incloses.

Per què això pesa més en una empresa de paper i boli

No hi ha cap estadística oficial d'«empreses que treballen amb paper», de manera que convé ser prudents. Però hi ha indicadors que s'hi acosten força.

• Mida. Fa servir la IA el 57,5 % de les grans empreses, el 30,2 % de les mitjanes, el 17,4 % de les petites i el 12,8 % de les microempreses (menys de 10 persones ocupades).
• Sector. A la construcció (11,4 %), a la restauració (13,3 %), a la venda i reparació de vehicles de motor (14,2 %) i al transport i l'emmagatzematge (14,9 %), menys d'una de cada sis empreses de 10 o més persones ocupades fa servir la IA.
• Persones. Només l'1,7 % de les microempreses té en plantilla algun especialista en tecnologies de la informació i la comunicació (TIC). Amb especialistes en IA, la xifra baixa al 0,1 %.

Aquest darrer punt explica molt. En la majoria de negocis petits no hi ha ningú la feina del qual sigui entendre aquestes eines. La «manca de coneixements» no és manca de capacitat: és que el coneixement, quan n'hi ha, depèn que l'amo trobi temps per buscar-lo entre comanda i comanda.

Els cinc frens, un per un

1. «No sé per on començar»

El que hi ha darrere. No sol faltar intel·ligència ni ganes. Falta una pregunta concreta. «Fer servir la IA» és massa ampli per prendre una decisió un dimarts a la tarda.

El que sí que ho resol. Fer la pregunta més petita. No «com aplico la IA a la meva empresa?», sinó «quina dada copiem a mà dues vegades cada setmana?». Una pregunta així es pot respondre, provar i mesurar.

El que no ho resol. Un curs genèric d'eines abans de saber per a què les vols. Aprendràs funcions que oblidaràs en quinze dies, perquè no tindran on aplicar-se.

2. «No vull posar les dades dels meus clients a qualsevol lloc»

El que hi ha darrere. Una por assenyada. Qui ha cuidat durant anys la relació amb els seus clients no vol deixar-ne la informació en mans desconegudes.

El que sí que ho resol. Distingir entre fer servir una eina d'IA a títol personal i fer-la servir com a empresa. Quan un proveïdor tracta dades personals per compte del teu negoci, el Reglament general de protecció de dades (article 28) exigeix que aquest tractament es regeixi per un contracte o un altre acte jurídic. A la pràctica, això vol dir fer servir comptes d'empresa, llegir les condicions i, mentrestant, començar per tasques que no necessiten dades personals, com ordenar un catàleg o preparar un esborrany de pressupost tipus.

El que no ho resol. Prohibir-ho i mirar cap a una altra banda. Més de la meitat de les persones que fan servir internet a Espanya (55,2 %) ja utilitza IA generativa, la gran majoria amb eines gratuïtes. És raonable pensar que algú del teu equip ja l'ha provada. Val més decidir com es fa servir que suposar que no es fa servir.

3. «No sé si és legal»

El que hi ha darrere. Molt de soroll. S'ha parlat tant del Reglament europeu d'intel·ligència artificial que sembla que qualsevol ús exigeix un advocat.

El que sí que ho resol. Saber que el reglament classifica els usos per nivell de risc i que la major part del que faria una empresa petita (redactar, resumir, extreure dades d'un albarà) no és d'alt risc. Per a una pime que fa servir la IA, avui importen sobretot dues coses:

• Formació de l'equip. L'article 4 obliga a adoptar mesures que donin suport a l'alfabetització en IA de qui la fa servir. La reforma aprovada el 2026 (Reglament UE 2026/1744) en va suavitzar la redacció i va aclarir que no cal garantir un nivell concret en cada persona, però no va eliminar l'obligació.
• Transparència. Des del 2 d'agost de 2026, els sistemes d'IA que conversen amb persones les han d'informar que parlen amb una IA, tret que sigui evident (article 50). Aquesta obligació recau sobretot en qui desenvolupa el sistema; per tant, si fas servir l'assistent d'un proveïdor, convé comprovar que la compleix.

Les obligacions dels sistemes d'alt risc de l'annex III, que inclou, per exemple, fer servir la IA per seleccionar personal, es van ajornar al 2 de desembre de 2027. Si la teva idea va per aquí, convé demanar assessorament abans.

El que no ho resol. Esperar que «tot s'aclareixi». La part que afecta l'ús quotidià ja és clara i ja s'aplica.

4. «Ho tenim tot en paper»

El que hi ha darrere. La idea que primer cal digitalitzar-ho tot i que la IA arriba després, com a premi. I la sensació que això vol dir mesos de passar papers a un ordinador.

El que sí que ho resol. Capgirar l'ordre. Els assistents actuals poden llegir la foto d'un albarà, d'una factura o d'una nota escrita a mà, i transcriure un missatge de veu. El paper pot ser l'entrada, no l'obstacle. Una foto feta amb el mòbil es pot convertir en una fila ordenada en un full de càlcul sense que ningú l'hagi de teclejar.

El mateix val per al fre de la incompatibilitat (35,4 %): no cal substituir el que ja funciona. Moltes vegades n'hi ha prou amb una capa petita que reculli la informació d'on és i la deixi on es necessita.

El que no ho resol. Pensar que ho llegirà tot perfectament. Una lletra difícil, una abreviatura que només entén qui la va escriure o una foto mal feta produeixen errors. Per això, al principi, algú ha de revisar el que la IA ha llegit.

5. «És car»

El que hi ha darrere. Un fre real: gairebé la meitat de les empreses l'assenyala. No és una excusa.

El que sí que ho resol. Separar el preu de l'eina del cost real. En un negoci petit, el que pesa més sol ser el temps: aprendre, provar, corregir i supervisar. Per això convé començar per una sola tasca, amb un abast que es pugui avaluar en poques setmanes, abans de comprometre-s'hi més.

Pel que fa a les ajudes, convé saber com estan avui. A Catalunya, la línia de cupons d'ACCIÓ per a la incorporació d'IA, que finançava un servei d'assessorament, ja ha tancat la convocatòria del 2026. En l'àmbit estatal, el Pla IA360 del Govern espanyol preveu un bo empresarial d'intel·ligència artificial, amb una prova pilot el primer semestre del 2027 i una convocatòria general abans que s'acabi aquell any. El mateix pla indica que no finançarà la mera subscripció a llicències. Pot ser útil més endavant, però no convé esperar-lo per fer el primer pas, perquè el primer pas no costa diners.

El que no ho resol. Fer comptes sense saber quina tasca canviaràs. Sense això, qualsevol pressupost semblarà car o sospitosament barat.

El que la IA no farà en una empresa de paper i boli

Perquè el retrat sigui complet, també cal dir què no canvia:

• No ordena un procés que ningú no ha definit. Si cada persona fa la mateixa tasca d'una manera diferent, la IA automatitzarà aquest desordre.
• No substitueix qui coneix els clients. Li pot treure feina repetitiva; no pot saber el que aquesta persona sap.
• S'equivoca. Cal algú responsable de revisar, sobretot al principi.
• No compensa en tot. Probablement no val la pena canviar una tasca que passa dues vegades al mes.

Un primer pas que es fa amb paper i boli

Si el fre principal és no saber per on començar, el primer pas no és tecnològic. És observar. I en una empresa de paper, el més natural és fer-ho amb paper.

Durant una setmana, deixa un full a la taula de treball i apunta cada vegada que passi alguna d'aquestes coses:

1. Algú copia la mateixa dada en dos llocs diferents.
2. Algú busca un paper durant més de cinc minuts.
3. Algú pregunta una cosa que ja està escrita en un altre lloc.
4. Cal refer un document perquè hi faltava informació.

Al final de la setmana, mira què es repeteix més. Aquesta és la teva pregunta concreta. Amb aquesta pregunta, qualsevol conversa sobre intel·ligència artificial comença en un lloc molt diferent: a la teva operativa, no a l'eina.

Preguntes freqüents

Quin és el principal fre de les pimes espanyoles per fer servir la IA?

La manca de coneixements especialitzats. Segons dades de l'INE del 2025 recollides per l'ONTSI, l'assenyala el 82,4 % de les empreses de 10 o més persones ocupades que van considerar fer servir la IA i no ho van fer. També és el primer fre a les microempreses.

És cara la intel·ligència artificial per a una empresa petita?

El cost és un fre real, però apareix en cinquè lloc (47,4 %), per darrere de la manca de coneixements, la protecció de dades, els dubtes legals i la qualitat de les dades. En un negoci petit, el cost més gran sol ser el temps d'aprendre i supervisar.

Cal digitalitzar l'empresa abans de fer servir la IA?

No necessàriament. Les eines actuals poden llegir fotografies de documents i transcriure notes de veu, de manera que el paper pot ser el punt de partida. Convé revisar-ne els resultats, perquè s'equivoquen amb lletra difícil o fotos de mala qualitat.

Què exigeix el Reglament europeu d'IA a una pime que la fa servir?

Per a la majoria d'usos quotidians, adoptar mesures que donin suport a l'alfabetització en IA de qui la fa servir (article 4) i assegurar-se que, quan un client conversa amb un sistema d'IA, sap que no parla amb una persona (article 50, aplicable des del 2 d'agost de 2026). Els sistemes d'alt risc de l'annex III tenen obligacions addicionals, ajornades al 2 de desembre de 2027.

Fonts

• ONTSI (Red.es). Indicadores de uso de inteligencia artificial en España. Edición 2026, datos 2025.
• INE. Encuesta sobre el uso de TIC y del comercio electrónico en las empresas.
• Reglament (UE) 2016/679, general de protecció de dades, text oficial, article 28.
• Reglament (UE) 2024/1689, d'intel·ligència artificial, text oficial.
• Reglament (UE) 2026/1744, Òmnibus digital sobre IA. DOUE del 24 de juliol de 2026.
• ACCIÓ. Cupons ACCIÓ d'innovació 2026.
• La Moncloa. Plan IA360, setembre de 2026.

Si fas l'exercici de la setmana i vols contrastar el que en surt, pots escriure a rafael.vidal@isenzo-ia.com.